Menys aigua degut a l’augment de l’escalfament global
A partir d’avui se sanciona als ciutadans que facin un mal ús de l’aigua potable, com omplir piscines, netejar el cotxe (a no sé que sigui una empresa que es dedica a aquesta activitat) o regar jardins, prats, horts, zones verdes i esportives. Aquestes mesures contra la sequera les ha decidit el Consell Metropolità de l’Entitat del Medi Ambient (EMA) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’ha posat en marxa, a través del Decret de sequera publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
Aquest informe comenta que la multa va “en funció de l’aigua que s’utilitza, mesurada en funció de la superfície on s’utilitza, així com en la reincidència del fet objecte d’infracció”. D’aquesta manera, les multes imposades aniran des de 50 euros per regar el jardí fins a 3.000 si s’omple una piscina de 300 metres quadrats. El decret permet allargar les reserves hídriques per així evitar l’entrada en la situació d’estat d’emergència.
El canvi climàtic és una alteració en el clima global del planeta a causa de la crema de combustibles com el carbó, petroli i gas, a causa de la indústria i l’activitat humana. Aquests gasos tenen un efecte d’hivernacle, o sigui, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja (fenomen natural de l’atmosfera), que impedeixen que part de la radiació escapi de la terra i ajuden a que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui de 15º C aproximadament.
El problema és que la quantitat de gasos ha anat augmentant en els últims temps. I se n’ha abocat amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. La retenció de la radiació solar fa que hi hagi un increment de la temperatura. D’aquesta manera es posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i fins i tot, afecta al desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat. I cada cop són més freqüents les alteracions meteorològiques, entre elles, la manca de precipitacions. Al haver menys pluges, hi haurà menys volum d’aigua emmagatzemada als embassaments per l’evaporació de la massa d’aigua. La falta de precipitacions, la contaminació i malbaratar l’aigua són les principals causes de la sequera.
S’ha comentat que a Catalunya, com en altres zones del planeta, s’han produït canvis en la vegetació i els animals més sensibles, com els amfibis.
I és que el canvi climàtic també afecta a l’aigua que utilitzem diàriament, si l’escalfament global segueix així, que és com s’espera, pot ser que ens perjudiqui més i anem més escassos de recursos hídrics del planeta.
L’ augment de la temperatura fa que es necessiti més aigua, sobretot pels regadius. A més, aquest canvi, també provoca un augment del nivell del mar que pot provocar l’enfonsament dels deltes dels rius en un futur. Això provocaria una desaparició d’ecosistemes d’aigua dolça i per tant, desapareixerien moltes espècies d’animals.
Els períodes de sequera durant la història humana han estat per causes que no implicaven a l’ésser humà, com informaven els científics, però aquesta vegada informen que l’activitat humana pot ser que alteri els ecosistemes, i ara per ara està anant cap a una situació límit.
La BBC va publicar un article l’agost del 2005 on informava que Martin Trauth i el seu equip de científics va identificar llacs prehistòrics estudiant capes de terra en la vall del Rift a Kenya, Etiòpia i Tanzània. Van estudiar les capes a set llocs a l’est de l’Àfrica i van dir que hi havia tres períodes diferents en els que els llacs van cobrir la regió, i la seva profunditat. Van comentar que va ser perquè va augmentar la humitat. Els científics van comentar a la revista Science que si els llacs es van formar gràcies a fenòmens temporals amb relació amb el clima global, llavors donen suport a les teories que l’espècie humana va evolucionar i es va propagar com a resposta a un medi ambient canviant. L’estudi conclou que “aquests episodis podrien tenir un impacte important en la disseminació de mamífers i homínids”.
Segons un informe de la PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) publicat el mes passat, titulat In Dead Water (“En aigües mortes”), “tres quartes parts de les zones de pesca clau del món podrien ser impactades pels canvis com el resultat del debilitament i el col·lapse dels sistemes de bombeig natural de l’oceà. Aquestes bombes naturals, ubicades en diferents llocs del món incloent l’Àrtic i el Mediterrani, porten nutrients a les pesqueries i les mantenen saludables rebutjant els desaprofitaments i contaminants”. També diu que a l’informe s’hi pot trobar un mapa dels múltiples impactes que la contaminació, les plaques exòtiques, la sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic produeixen en els mars i oceans. I afegeix que, els oceans pateixen impactes acumulatius produïts per aquest canvi, com són les plaques d’espècies invasores, la sobrepesca i la contaminació. El 40% dels oceans del món han estat fortament danyats pels humans i només el 4% es manté verge.
I és que l’aigua és un recurs bàsic no només per l’home, sinó que per tots els éssers vius. I és que ja que per una part, si es contamina, s’ha d’assumir una de les conseqüències a nivell general, i així estalviar aigua. Però l’escalfament global produeix temperatures més altes que fa que per altra banda, es tendeixi a consumir més aigua potable, piscines, banyeres, beure més aigua,… per intentar calmar la calor. Per tant, el mateix canvi climàtic provoca que es perjudiqui en sí. És com un peix que es mossega la cua.
Ara sembla que els governs s’ho prenen molt en serio, a principis d’any van fer disminuir la velocitat a 80Km/h a zones d’accés a Barcelona i ara, restringeixen l’ús d’aigua. Tanmateix, les indústries contaminen molt, es farà quelcom per evitar l’elevada contaminació?
Està clar que ara estem en una època d’escalfament global, però pot ser que d’aquí un temps (a molt llarg termini) vingui una època de refredament global. A cas no ha passat en la Història de la Humanitat?