Blogger torna a funcionar

A partir de quarts de set de la tarda ha tornat a funcionar el Blogger, tot i que hi ha usuaris que es queixen de posts que tenien com a esborranys i que s’han eliminat, i per tant, els hauran de tornar a fer. A més, alguns usuaris s’han queixat perquè el seu últim post “ha desaparegut”, com diu Alessio Leone amb sobrenom, ‘Caskcrusade’: “Però, a on està el meu últim post?”. La veritat és que hi ha comentaris sobre gent que es mostra molt molesta no només per les hores i hores d’espera per poder accedir a l’escriptori del seu bloc, sinó que a més s’han trobat amb la sorpresa de que algun post no hi era… En fi, ja s’anirà veient les conseqüències que ha comportat el problema d’accessibilitat.

Per un moment, m’ha aparegut que “Twitter està col·lapsat” suposo perquè el problema de Blogger també ha fet que milers d’usuaris hagin volgut estar a l’aguait del que es deia sobre la plataforma de blocs. El primer que he pensat en veure el missatge: “A veure si ara el Twitter tindrà problemes per la saturació!”. Però no, ja seria massa. Falsa alarma. Aquí us adjunto la captura de pantalla.

Blogger, fora de servei

Blogger no funciona des d’ahir, dijous. Tenir-hi accés és pràcticament impossible, apareix un missatge que diu: “Blogger no está actualmente disponible”. Resulta que té problemes, i els ha atribuït a un problema que es va produir durant el procés de manteniment que va realitzar el dimecres.

A un fòrum sobre ajudes, la plataforma de blogs s’ha disculpat dient: “Ens sap molt greu que els usuaris no puguin publicar al Blogger en aquest moment. Tenim que revertir la versió de manteniment de la nit anterior –la de dimecres– i com a resultat, les fotografies i comentaris que van fer tots els usuaris després de les 7:37 PDT l’11 de maig de 2011 s’han eliminat. Una vegada més, demanem disculpes pel que ha passat i els nostres enginyers estan treballant dur per a tornar a la normalitat de Blogger i restaurar els seus missatges i comentaris. Publicarem un informe una vegada s’hagi completat el treball”. I aquest informe no arriba perquè encara no s’ha solucionat.

És sorprenent que una plataforma que pertany a una companyia tan ben considerada i amb tant prestigi, com és Google, no hagi estat gens eficient en aquest sentit. Blogger es pot permetre el luxe de deixar a l’espera a tants milions d’usuaris durant més d’un dia? Fent la cerca de “blogger” a la xarxa social Twitter, s’han vist comentaris de tota mena, des de persones que demanen que se’ls expliqui a què és degut aquest error a altres que han afirmat que es canviaran a WordPress, clara competència de Blogger. Dos dels meus blocs actius són allotjats a Blogger, ‘Arte De Galería’ i ‘UAH – Espacio Virtual’, i des d’ahir el vespre que estic esperant per a publicar tres posts. Espero que se solucioni el més aviat possible…

Captura de pantalla de Twitter a les 15.50h del divendres 13 de maig

Recordeu aquest nom: Jessica Allossery

Navegant per Internet, he anat a parar a la pàgina web de Jessica Allosery. M’he quedat ben parada quan he vist que la veu tan espectacular que estava escoltant és d’una noia ben jove.

Allossery és del Canadà i va començar a tocar el piano amb només sis anys. Però va perdre l’interès per seguir tocant aquest instrument i va anar a estudiar al Brasil. Més tard, va tornar al Canadà i es va matricular a la universitat per aconseguir un dels seus objectius: fer cinema documental. A partir del setembre de 2008, com que no tenia televisió a casa, es distreia navegant per la xarxa i aprenent a tocar la guitarra a partir de tutorials del Youtube. Posteriorment ha anat escrivint les seves cançons plenes de poesia, pensament i lluita per un món millor, i les ha penjat al mateix Youtube. La seva primera cançó va ser: ‘Goodmorning Sun’.

Després d’estudiar dos cursos va decidir anar a Sud-àfrica per treballar-hi uns mesos. El setembre de 2010 va tornar, i actualment està estudiant el seu últim any de cinema a Fanshawe amb el seu primer disc entre les mans. Recordeu el nom de Jessica Allosery perquè ben segur que se’n parlarà molt. A continuació podeu escoltar la cançó ‘Change the World’:

 

Solucionat, l’enllaç ‘elmundo.cat’ cap a Viquipèdia

Al cap d’unes hores de que el diari ‘Ara’ comuniqués la redirecció de l’enllaç, s’ha solucionat. Ara dirigeix a la pàgina de Viquipèdia que parla sobre ‘El Mundo Deportivo’. El diari català ha anunciat que: “La Fundació puntCat, que és qui vetlla pel domini .cat, expliquen que quan fa sis mesos que s’ha posat en marxa una web .cat els seu contingut hauria de ser majoritàriament en català: “Un cop ha passat mig any, el català hi ha de tenir una presència substancial, no pot limitar-se a alguna frase, no pot ser anecdòtic”. La consulta al servei Whois mostra que el domini va ser registrat el 5 de maig de 2009, és a dir que fa molt més del mig any estipulat per adaptar-se a la normativa. Arran de la consulta de l’ARA, la fundació ha activat el procés per anul·lar el domini Elmundo.cat perquè porta a una web en castellà, que finalment s’ha resolt amb el nou enllaç”. D’aquesta manera ha quedat en una anècdota.

L’enllaç d’elmundo.cat’ dirigeix als usuaris a ‘elpais.com’

Si escrivim ‘elmundo.cat‘ ens redirecciona a la web d’El País (‘elpais.com’). La veritat és que és una broma de mal gust, sobretot si pensem en les ideologies d’un i altre diari. Si ‘El País’ o l’empresa que es va quedar aquest domini li vengués a ‘ElMundo’ (en cas de que aquest ho sol.licités), no crec que els sortís pas barat.
Ho ha avançat el diari ‘Ara’. Aquí teniu l’enllaç.

El domini ‘Odio Ryanair’ s’haurà d’entregar a la companyia irlandesa

Una pàgina web que es diu ‘Odio Ryanair’ haurà d’entregar el seu domini a l’aerolínia irlandesa. El portal –format bloc- va ser creat el febrer de 2007 per un londinenc, Robert Tyler. Allí es parlava, segons el diari ‘The Guardian’ (que va publicar una noticia fa quatre dies) sobre suposats incidents passats a algun avió de la companya ‘com la detenció d’un passatger per negar-se a pagar un entrepà’ entre d’altres fets.

Michael O’Leary, president de Ryanair va decidir portar-ho a tribunals. I va argumentar que “el portal havia acollit una sèrie d’articles difamatoris, inclosos comentaris falsos sobre la seguretat i el manteniment de l’aerolínia, dels quals se n’havien eliminats alguns després de que l’empresa amenacés amb prendre mesures legals.

Tyler haurà d’entregar el domini ja que havia guanyat l’equivalent a 368 euros per publicitat vinculada al bloc i relacionada amb assegurances de viatge i firmes de canvi de moneda. Segurament, si fos un portal crític sense interessos econòmics o comercials no hauria passat tot això, ja que aquest és el motiu principal pel qual s’haurà de donar el domini a Ryanair.

La història no acaba aquí

Poc després de conèixer-se el veredicte, el portal va ser modificat de ‘ihateryanair.co.uk’ a ‘ihateryanair.org’ i va anunciar que seguiria denunciant els suposats abusos de l’aerolínia irlandesa.

En primera persona

Jo recordo que fa un temps vaig parlar amb una irlandesa i va dir que era una companyia “molt dolenta”. Jo no viatjo molt com per valorar-ho però, en primera persona vaig viure un episodi força inquietant. Tornàvem de Londres i ens dirigíem a Girona el Nadal de 2006, i ens van deixar a l’aeroport de Perpinyà perquè hi havia boira baixa al de Girona. Però una vegada vem baixar, era un desordre. Durant molta i molta estona no sabíem què havíem de fer. Finalment, van portar autocars, però venien de dos en dos (quan se’n necessitaven uns dotze) i la gent es feia empentes per entrar. Fins i tot, recordo la trista imatge d’una nena petita plorant espantada. La companyia no sabia calmar a la gent, ningú donava la cara ni explicava com s’organitzaria per tornar. Només hi havia contacte amb els xofers dels autocars que repetien una i altra vegada que ells només portaven l’autocar, que no sabien res més que havien de portar els passatgers a l’aeroport de Girona. Va ser una mica un caos la situació i gran part de la gent es va posar molt nerviosa. Un fet que encara recordo com si fos ahir.

Situació dels immigrants a Arizona, a ‘La Sexta’ i al ‘Cuatro’

Aquest diumenge passat, el programa de ‘Salvados’ -de La Sexta- va tractar sobre la problemàtica dels immigrants als EUA, els entrebancs que tenen els mexicans per travessar la frontera de Mèxic amb Estats Units, i la presó de Maricopa (Phoenix, estat d’Arizona) en què Jordi Évole ho compara amb un camp de concentració. Resulta que ahir el canal cuatro, el programa ‘rec reporteros cuatro’, va emetre també un reportatge sobre el mateix tema i van gravar les imatges del mateix lloc, de la presó i la frontera. A més, tant, el presentador de ‘Salvados’ com Jon Sistiaga –del canal cuatro- van entrevistar a un polèmic sheriff de Maricopa, en Joe Arpaio, que castiga als presoners fent-los portar roba interior de color rosa.

La veritat és que són força interessants: en Évole li dóna un toc més d’humor i parla sense pèls a la llengua, i en Sistiaga hi aprofundeix més. Tot i que això ja va sortir a la llum fa uns mesos, han coincidit en emetre-ho la mateixa setmana. Ho va realitzar abans els de La Sexta o els de Cuatro? Perquè els de La Sexta ho emetin cinc dies abans no significa que fossin els primers en fer-ho. Hi ha hagut alguna ‘xivatada’ d’una cadena a l’altra? O algú dels EUA va vendre la idea dient… han vingut els d’aquesta cadena, no us interessaria fer aquest tema tant polèmic (a més, sent clars, la polèmica porta audiència)? Bé, això només són hipòtesis que se’m passen pel cap. Pot ser que cap d’elles no sigui la real però és curiós que ho emetin ambdós. Això sí, els dos et fan arribar el mateix missatge, la dificultat de creuar una frontera amb l’esperança de tenir una vida millor i, quina idea tenen els nord-americans sobre els mexicans. La veritat és que amb això, Sistiaga aporta més fonts, l’alcalde de Phoenix, Phil Gordon, i Pamela Gorman, candidata del Partit Republicà per Arizona. Cal afegir, que l’entrevista d’Évole al Sheriff Arpaio és més profunda i atrevida. Em va agradar bastant més.

Aquí podeu veure’n algun trosset. Si voleu veure-ho tot us recomano que ho mireu pel youtube.

Resum de ‘Salvados’:

Fragment de ‘rec reporteros cuatro’ (inici del programa):

La vida del creador de Facebook a les grans pantalles

La vida de Mark Zuckerberg, fundador de la xarxa social Facebook serà el tema protagonista de la pel·lícula ‘The Social Network‘, dirigida per David Fincher i que arribarà el pròxim 1 d’octubre als cinemes dels EUA. Els protagonistes són Jesse Eisenberg, Andrew Garfield i Justin Timberlake, que interpreten a Mark Zuckerberg, Eduard Saverin i Sean Parker respectivament. Els dos primers personatges són els creadors de Facebook, mentre que el darrer és un dels fundadors del programa Napster -on els seus usuaris intercanviaven els arxius de música, i que va arribar a la seva fi quan una jutge  va ordenar, el 2001, el tancament dels servidors d’aquesta empresa per prevenir les violacions dels drets d’autor. Des del 19 de maig de 2008, però, és una botiga d’mp3-.

Facebook

Aquesta xarxa social va ser creada el 2004. El seu fundador, Mark Zuckerberg era estudiant de la Universitat de Harvard, als EUA. Al principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la universitat, era una eina de coneixement pels alumnes. Però es va anar estenent per tota l’àrea de Boston, més tard pels EUA,… i va anar creixent fins a aconseguir milions d’usuaris de tot el món.

L’idioma original és l’anglès, però actualment ja està traduïda a més de 60 idiomes. El català va ser traduït gràcies als propis usuaris, el 2008.

‘The social Network’  serà un èxit com ho és Facebook? És difícil, però això s’haurà de veure a partir del 15 d’octubre, data en què arribarà al nostre país. De moment, ens hem de conformar amb el tràiler

Les llàgrimes de Julio Alberto

Julio Alberto, porter de la Roma plora després d’haver patit una lesió al turmell perquè no podia sortir del camp ja que l’entrenador havia esgotat els canvis. Eren els últims minuts, però segur que se li van fer eterns. Tot i això Roma va perdre per 2 a 1 contra el Brescia.

A continuació teniu un vídeo d’un del moments més durs de, segurament, la trajectòria professional d’Alberto:

Aprofitar la “fama” per introduir-se al món de la política

Cada vegada sembla que hi ha més personatges populars, ja siguin relacionats amb el món de l’esport, la música o el cinema…, que decideixen dedicar-se a la política, com Schwarzenegger, Garry Kaspárov, Joan Laporta, Wyclef Jean, Bebeto i Romario. Tots ells són molt coneguts per la seva trajectòria professional. Pel que fa als esportistes, aprofiten que se’ls hi acaba l’arròs amb la seva professió per provar seguir guanyant altres mèrits, però, relacionats en el món de la política. Aquestes persones, pel fet de ser bons -o no- amb allò què han fet està clar que no vol dir que sàpiguen governar un estat, comunitat autònoma o país. Però, segur que tenen alguns vots assegurats, els dels més seguidors. Afegir, que això no treu que puguin fer bé la seva “nova”feina.

Però… si no haguessin aconseguit aquesta notorietat gràcies a la seva professió segurament no s’introduirien al món de la política, que poc té a veure amb actuar, ser un mestre dels escacs, presidir un club de futbol, cantar rap o hip-hop, o saber moure una pilota. Però tal i com estan les coses, pot ser que alguns d’ells ho faci millor que alguns senyors que des de joves que estan afiliats a un partit polític i que no saben com governar, només omplir-se les butxaques de diners.

De moment, Schwarzenegger ha aconseguit ser governador, ja veurem què passa amb els demés “cracks” de la seva ‘passada’ professió.

Aquí teniu, el darrer exemple, el de Romario, afiliat recentment al Partit Socialista Brasileny (PSB).